Vam estar discutint durant una bona estona sobre quin lloc el volien passar. Finalment en Marc, com de custum, ens va convèncer i vam decidir anar a una caleta aprop de l'Almadrava. Ell deia que de petit hi havia passat moltíssims dies amb els seus pares i que era una cala preciosa.
Així que vam pujar tots al seu cotxe i ens hi vam dirigir, va ser un trajecte d'uns 20 minuts. Tant bon punt vam arribar vam baixar tots el cotxe i vam caminar uns 40 metres.
Quan vam arribar-hi ens vam quedar tots amb la boca ben oberta i uns ulls com taronges.
Llavors, en Pere va exclamar:
-Es pot saber què és això? Em pensava que avui passaríem un dia de sol, sal i sorra!
Era una platja horrible. No hi havia sorra sinó roques, roques punxegudes i un gran núvol ens tapava el maravellós sol.
De sobte li vam fer tots una mirada asasina a en Marc qui nomes somreia sense dir res.
De cop va assenyalar unes roques molt altes , el vam mirar sense entendre res, així que vam decidir anar a veure què ens volia dir.
Vam mirar les roques d'una banda a l'altra i res.
De cop en Marc va cridar que es apropessim. Era impresionant darrere les roques s'amagava una caleta preciosa, sorra fina i un grandiós sol amb palmeres que feien ombra.
AL final sí que vam gaudir d'un bon dia de sol sal i sorra!
